ACORD AMB LA SANTA SEU I CONSTITUCIO VULNERADA

L’acord entre l’Estat espanyol i la santa Seu, de 28 de juliol de
1976, estableix el compromís de revisió del Concordat de 27
d’agost de 1953. Al seu torn, aquest va representar la revisió del
concordat vuitcentista, que el Vaticà va considerar derogat durant
la República. Va ser el fruit de llargues negociacions, que van
començar a donar els seus fruïts poc després de la guerra, el 1941.
Va obrir les portes al món per al règim franquista que, el mateix any
1953, va signar el Pacte de Madrid amb els Estats Units. Dos anys
després, Espanya va ingressar a l’ONU com a membre de ple dret.

La llibertat religiosa, a la Constitució espanyola de 1978, comporta
una obligació de neutralitat i aconfessionalitat dels poders públics,
i l’obligació de cooperar amb les confessions religioses, i pel que fa
al Dret individual garanteix, en la seva vessant interna, la llibertat
de creences, i externament, faculta als ciutadans per actuar d’acord
amb les seves pròpies conviccions, mantenint-les davant els altres,
però sense obligació de declarar-les.

També, el Tribunal Constitucional, ha reiterat que no pot haver-hi
cap tipus de discriminació o tracte divers dels ciutadans en funció
de les seves creences, i que s’ha de donar a totes les confessions
un tractament paritari. La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa preveu
la possibilitat de concretar convenis o acords de cooperació amb
les diferents confessions religioses, que, pel que fa a l’Església
Catòlica, s’ha concretat en els acords concordataris de 1976 i 1979.

Amb tot, vet aquí que el bisbe d’Almeria, Rosendo Alvarez, no ha

principi d’aconfessionalitat de l’Estat “.

És a dir, el fet que estigui establert en la Constitució de 1978, que
l’Estat, juntament amb l’aconfessionalitat i la neutralitat, té un deure
de col·laboració amb les confessions religioses, especialment
amb la catòlica, no justifica el tracte privilegiat atorgat a l’Església
catòlica. Privilegis que l’Església Catòlica utilitza fins i tot vulnerant
la Constitució.

El laïcisme suposa l’existència de les condicions polítiques,
jurídiques i socials que permeten garantir el dret al ple exercici de la
llibertat de consciència en qualsevol de les seves manifestacions i
en un pla d’igualtat, però avui no hi ha aquestes condicions perquè
el caràcter aconfessional al·ludit a la Constitució ve negat amb
l’afirmació de l’article 16.3 de que “els poders públics tindran en
compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran
les consegüents relacions de cooperació amb l’Església Catòlica i les
altres confessions “.

Hi ha un malentès i l’Església Catòlica abusa dels privilegis de
manera irresponsable, és evident que les relacions entre l’Església
Catòlica i l’Estat han de ser objecte d’una reforma, més encara
considerant la creixent pluralitat religiosa i la mancança de suport,
sobretot dels joves, a les contradictòries tesis de la Conferència
Episcopal. De totes maneres, la meva pregunta és: si més de vint

anys de Governs socialistes no ho han fet possible (potser per por a
perdre vots), què podem esperar d’un Govern popular?.

Sebastià Barrufet Rialp
Periodista