Comparativa de programes de compressió a Linux | Iespai

Comparativa de programes de compressió a Linux: gzip, bzip2, xz, zstd, 7z, zip i rar



A Linux tens molts programes per comprimir fitxers, i cadascun té els seus punts forts: uns són molt ràpids, d’altres comprimeixen molt, i d’altres són els que obrirà sense problemes qualsevol persona amb Windows. En aquest article comparo els més habituals: gzip, bzip2, xz, zstd, 7z, zip, rar i tar, amb una prova real feta en un Raspberry Pi 4 amb Debian 13.

Abans de començar: arxivar no és comprimir

Hi ha dos tipus d’eines que sovint es confonen:

  • Arxivadors: agrupen molts fitxers i directoris en un de sol, conservant-ne l’estructura i els permisos. tar és l’arxivador de Linux i no comprimeix res per si sol.
  • Compressors d’un fitxer: gzip, bzip2, xz i zstd comprimeixen un sol fitxer. No saben què és un directori.

Per això a Linux es combinen: tar agrupa i el compressor redueix la mida. D’aquí surten els .tar.gz, .tar.bz2, .tar.xz i .tar.zst. En canvi, zip, 7z i rar fan les dues coses alhora: arxiven i comprimeixen.

1. gzip

  • Format: .gz (i .tar.gz o .tgz amb tar)
  • Algorisme: Deflate
  • Molt ràpid i amb poc consum de memòria.
  • Present a qualsevol sistema Unix o Linux; és el format universal per a fitxers de registre, còpies de bases de dades i descàrregues.
  • Comprimeix menys que la resta d’opcions modernes.

2. bzip2

  • Format: .bz2 (i .tar.bz2)
  • Algorisme: transformada de Burrows-Wheeler
  • Comprimeix més que gzip.
  • És lent, sobretot en descomprimir, i només fa servir un nucli de la CPU (hi ha versions multifil: lbzip2 i pbzip2).
  • Avui és sobretot un format heretat: per a fitxers nous, xz o zstd donen millors resultats.

3. xz

  • Format: .xz (i .tar.xz)
  • Algorisme: LZMA2
  • Una de les compressions més altes.
  • Lent en comprimir i amb força consum de memòria als nivells alts, però descomprimeix ràpid.
  • Des de la versió 5.6 fa servir tots els nuclis per defecte.
  • És el format de molts paquets de codi font i del nucli de Linux.

4. zstd (Zstandard)

L’article original no l’incloïa, però avui és imprescindible.

  • Format: .zst (i .tar.zst)
  • Algorisme: Zstandard, creat a Facebook (Meta) el 2016
  • Molt ràpid comprimint i, sobretot, descomprimint.
  • Té nivells de l’1 al 19 (i fins al 22 amb --ultra): als baixos és més ràpid que gzip i comprimeix més; als alts s’acosta a xz.
  • El fan servir els paquets d’Arch Linux, Fedora i Ubuntu, i sistemes de fitxers com Btrfs.
  • tar el fa servir amb tar --zstd o detectant l’extensió .tar.zst.

5. 7z (7-Zip)

  • Format: .7z (també crea i obre .zip i molts altres formats)
  • Algorisme: LZMA2 per defecte
  • Compressió molt alta, la més alta de la prova.
  • Xifratge AES-256, que pot amagar també els noms dels fitxers.
  • Arxius sòlids (comprimeix junts molts fitxers semblants) i divisió en volums.
  • No desa els propietaris ni tots els permisos de Linux: per a còpies de seguretat del sistema, millor tar.

6. zip

  • Format: .zip
  • Algorisme: Deflate (el mateix de gzip)
  • El format més compatible: s’obre sense instal·lar res a Windows, macOS i Linux.
  • Comprimeix cada fitxer per separat, així que pots extreure’n un de sol ràpidament, però comprimeix menys que els formats sòlids.
  • El xifratge clàssic de zip -e (ZipCrypto) és feble; per a contrasenyes de debò, ZIP amb AES-256 creat amb 7z.

7. rar

  • Format: .rar
  • Algorisme: propietari (RARLAB)
  • Bona compressió, contrasenyes, volums i registre de recuperació per reparar arxius danyats.
  • No és lliure: rar és comercial (prova de 40 dies) i no és als repositoris de les distribucions. Per obrir .rar a Linux tens unrar, unar o 7z.
  • Gairebé no es fa servir a Linux; és més habitual a Windows.

8. tar

  • Format: .tar (sense comprimir) i, combinat, .tar.gz, .tar.bz2, .tar.xz, .tar.zst
  • No comprimeix: agrupa fitxers i directoris i delega la compressió en gzip, bzip2, xz o zstd (opcions -z, -j, -J, --zstd).
  • Conserva permisos, propietaris, dates i enllaços: és l’estàndard per a còpies de seguretat i per distribuir programari a Linux.
  • Com que el compressor treballa sobre tot el .tar, la compressió és «sòlida»: molt bona, però per extreure un sol fitxer cal descomprimir des del principi.

Taula comparativa

ProgramaFormatAlgorismeCompressióVelocitatCompatibilitatExtres
gzip.gzDeflateModeradaRàpidUniversal a Unix/LinuxMínim consum de memòria
bzip2.bz2Burrows-WheelerBonaLent (comprimir i descomprimir)Unix/LinuxRecuperació per blocs
xz.xzLZMA2Molt altaLent comprimint, ràpid descomprimintUnix/LinuxMultifil
zstd.zstZstandardDe moderada a molt altaMolt ràpidLinux modernNivells molt flexibles
7z.7zLZMA2Molt altaLent comprimintMultiplataforma (cal 7-Zip)AES-256, sòlid, volums
zip.zipDeflateModeradaRàpidLa més altaAccés a fitxers individuals
rar.rarPropietariAltaMitjanaSobretot WindowsRegistre de recuperació; no lliure
tar.tarCap (delega)——Unix/LinuxConserva permisos i propietaris

Prova real

He comprimit el mateix fitxer amb cada programa: un .tar de 53 MB amb el directori de Python 3.13 (/usr/lib/python3.13, codi font i fitxers binaris .pyc), en un Raspberry Pi 4 (4 nuclis, Debian 13). Els temps són orientatius: varien segons la màquina i el tipus de dades, però les proporcions es mantenen.

ComandaMida final% de l’originalTemps comprimintTemps descomprimint
zstd -3 (per defecte)14,7 MB27,7 %2,2 s0,5 s
gzip -6 (per defecte)15,6 MB29,5 %6,2 s0,8 s
zip -6 (per defecte)15,6 MB29,5 %6,7 s0,9 s
gzip -915,4 MB29,1 %37,5 s0,8 s
bzip2 -9 (per defecte)12,8 MB24,3 %18,2 s6,0 s
zstd -1911,3 MB21,3 %87,1 s0,5 s
xz -6 -T1 (un nucli)10,2 MB19,2 %71,6 s1,6 s
xz -6 (4 nuclis, per defecte)10,2 MB19,4 %39,0 s1,6 s
7z a (LZMA2, per defecte)9,4 MB17,8 %42,5 s1,5 s

Què se n’extreu:

  • zstd al nivell per defecte és el més ràpid de tots i, tot i així, comprimeix més que gzip.
  • gzip -9 gairebé no guanya res respecte a gzip normal i és sis vegades més lent.
  • bzip2 queda en terra de ningú: comprimeix menys que xz i descomprimeix gairebé quatre vegades més a poc a poc.
  • xz i 7z són els que més redueixen la mida, a canvi de molt temps de compressió. Com que la descompressió és ràpida, són ideals per a fitxers que es comprimeixen una vegada i es baixen moltes.
  • zstd -19 queda prop d’xz en mida i descomprimeix tres vegades més de pressa.

Quin faig servir?

Si vols…Fes servir
Enviar fitxers a algú amb Windows o macOSzip -r arxiu.zip carpeta/
Una còpia de seguretat d’un directori de Linuxtar --zstd -cf copia.tar.zst carpeta/ o tar -czf copia.tar.gz carpeta/
La mida mínima per distribuir un fitxertar -cJf projecte.tar.xz projecte/ o 7z a projecte.7z projecte/
Comprimir registres o volcats de bases de dades cada diagzip o zstd
Xifrar amb contrasenya7z a -p -mhe=on arxiu.7z carpeta/
Obrir un .rarunrar x arxiu.rar o 7z x arxiu.rar

La millor eina depèn de què prioritzis: la velocitat, la mida o la compatibilitat amb altres sistemes. Si no saps quina triar, zip per compartir i tar amb gzip o zstd per a tot el que es queda a Linux són una aposta segura.

Comandes relacionades

Esta web usa cookies.