Redis a Linux: instal·lació amb Apache i PHP | Iespai
Linux

Redis a Linux: instal·lació amb Apache i PHP i configuració segura



Redis és un sistema d’emmagatzematge de dades en memòria, de tipus clau-valor, que s’ha convertit en una peça habitual per accelerar aplicacions web: memòria cau, sessions, cues, comptadors… En aquest article veuràs què ofereix, com instal·lar-lo en un servidor Linux amb Apache i PHP, i com protegir-lo.


Redis en poques paraules

  1. Emmagatzematge en memòria: les dades són a la memòria RAM, no al disc, i per això llegir-les i escriure-les és extremadament ràpid.
  2. Estructures de dades: a més de cadenes (clau-valor), té llistes, conjunts, conjunts ordenats, hashes, streams i més. Això permet resoldre molts problemes sense haver de programar-ho tot a l’aplicació.
  3. Persistència opcional: pot desar instantànies (snapshots, fitxers RDB) periòdiques al disc o registrar cada escriptura en un fitxer d’operacions (AOF), si necessites que les dades sobrevisquin a un reinici.
  4. Rendiment: pot atendre centenars de milers d’operacions per segon en un servidor modest.
  5. Operacions atòmiques: cada comanda s’executa sencera, sense que una altra s’hi pugui barrejar. Per agrupar-ne diverses, té transaccions (MULTI/EXEC) i scripts en Lua.
  6. Expiració de claus: cada clau pot tenir un temps de vida (TTL), ideal per a memòria cau i sessions.
  7. Rèplica i clúster: es pot replicar en altres nodes i, en mode clúster, repartir les dades entre diversos servidors per guanyar capacitat i tolerància a fallades.
  8. Clients per a tots els llenguatges: PHP, Python, Node.js, Java, Go…

Redis o Valkey?

El 2024 Redis va deixar de ser programari lliure (va canviar a llicències no lliures) i la comunitat va crear Valkey, un fork lliure mantingut sota la Linux Foundation. El 2025, amb Redis 8, Redis va tornar a oferir una llicència lliure (AGPLv3). A la pràctica:

DistribucióPaquetServei
Debian 13, Ubuntu 24.04redis-server (o valkey-server)redis-server
Rocky/Alma 9redis (o valkey)redis
Fedora 4xvalkey (substitueix Redis)valkey

Valkey és compatible amb Redis: el protocol, les comandes i els clients són els mateixos. Les eines es diuen valkey-cli, valkey-server…


Instal·lar Redis en un servidor amb Apache i PHP

Pas 1: instal·lar el servidor

A Debian o Ubuntu:

sudo apt update
sudo apt install redis-server

A Rocky o Alma Linux 9:

sudo dnf install redis
sudo systemctl enable --now redis

Comprova que respon:

$ redis-cli ping
PONG

Pas 2: instal·lar l’extensió de PHP

PHP es comunica amb Redis amb l’extensió phpredis:

sudo apt install php-redis           # Debian/Ubuntu
sudo dnf install php-pecl-redis6     # Fedora (a Rocky/Alma, des del repositori Remi)

Comprova que PHP la carrega:

$ php -m | grep redis
redis

Si vols aprofundir en la part de programació, tens l’article Maximizando el potencial de Redis con una clase PHP interactiva.

Pas 3: carregar l’extensió (no cal tocar Apache)

A la versió original d’aquest article es deia que calia afegir LoadModule redis_module modules/redis.so a la configuració d’Apache. No és correcte: phpredis és una extensió de PHP, no un mòdul d’Apache. Els paquets de les distribucions ja deixen l’extensió activada (a Debian, a /etc/php/<versió>/mods-available/redis.ini). Només cal reiniciar el procés que executa PHP perquè la carregui:

sudo systemctl restart apache2        # Debian/Ubuntu amb mod_php
sudo systemctl restart php8.4-fpm     # Debian 13 amb PHP-FPM (ajusta la versió)
sudo systemctl restart httpd php-fpm  # Rocky/Alma/Fedora

Pas 4: connectar-s’hi des de l’aplicació PHP

<?php
$redis = new Redis();
$redis->connect('127.0.0.1', 6379);   // adreça i port del servidor Redis
// $redis->auth('la_teva_contrasenya'); // si has configurat requirepass

$redis->set('clau', 'valor');
echo $redis->get('clau');              // valor

Pas 5: fer-lo servir com a memòria cau

La majoria de frameworks i CMS el poden fer servir directament. Per exemple, a Symfony (fitxer config/packages/cache.yaml):

framework:
    cache:
        app: cache.adapter.redis
        default_redis_provider: "redis://localhost"

A WordPress, connectors com Redis Object Cache fan el mateix. Ajusta-ho segons la teva aplicació.


Primeres passes amb redis-cli

redis-cli és el client de línia de comandes. Unes quantes comandes per provar-lo:

$ redis-cli SET salutacio "hola"
OK
$ redis-cli GET salutacio
"hola"
$ redis-cli SET sessio:42 joan EX 60     # clau que caduca en 60 segons
OK
$ redis-cli TTL sessio:42
(integer) 60
$ redis-cli INCR visites
(integer) 1
$ redis-cli INCR visites
(integer) 2

La seguretat a Redis

Redis està pensat per funcionar en una xarxa de confiança. Si el servidor és accessible des d’Internet o és de producció, segueix aquestes recomanacions.

1. Escolta només on calgui

Si Redis és a la mateixa màquina que l’Apache, que només escolti a la interfície local. És el valor per defecte als paquets de Debian i Red Hat, a redis.conf (/etc/redis/redis.conf):

bind 127.0.0.1 -::1

Així només accepta connexions de la mateixa màquina (per IPv4 i IPv6).

2. Autenticació

Activa una contrasenya amb la directiva requirepass de redis.conf. Busca la línia comentada # requirepass foobared, treu el # i posa-hi una contrasenya llarga:

requirepass una_contrasenya_llarga_i_aleatoria

Des de Redis 6 també hi ha ACL (usuaris amb permisos per comanda i per clau), que és l’opció recomanada si diverses aplicacions comparteixen el servidor. Per connectar-te amb redis-cli, millor passar la contrasenya per la variable REDISCLI_AUTH que amb -a (que queda a l’historial i a la llista de processos):

$ redis-cli ping
NOAUTH Authentication required.
$ REDISCLI_AUTH='una_contrasenya_llarga_i_aleatoria' redis-cli ping
PONG

Després de canviar redis.conf, reinicia el servei:

sudo systemctl restart redis-server   # Debian/Ubuntu
sudo systemctl restart redis          # Rocky/Alma (a Fedora: valkey)

3. Tallafoc

Si Redis ha d’acceptar connexions d’altres màquines, limita el port 6379 amb el tallafoc perquè només hi puguin accedir les IP que ho necessitin. Mai l’exposis obert a Internet: hi ha robots que busquen servidors Redis oberts constantment.

4. Mode protegit

El mode protegit (protected-mode yes, actiu per defecte) fa que, si Redis escolta a totes les interfícies i no té contrasenya, rebutgi les connexions que no vinguin de la mateixa màquina. És una xarxa de seguretat: deixa’l activat.

protected-mode yes

5. Actualitzacions

Mantén al dia el sistema i Redis, perquè les actualitzacions inclouen correccions de seguretat:

sudo apt update && sudo apt upgrade   # Debian/Ubuntu
sudo dnf upgrade                      # Rocky/Alma/Fedora

6. Registres i supervisió

El registre es configura amb la directiva logfile de redis.conf (per defecte, /var/log/redis/redis-server.log a Debian i /var/log/redis/redis.log a Rocky). També pots consultar-lo amb journalctl -u redis-server. Comandes com redis-cli INFO o redis-cli --stat donen informació de l’estat i el rendiment.

7. TLS (opcional)

Des de Redis 6 hi ha suport de TLS integrat (directives tls-port, tls-cert-file, tls-key-file…). Només cal si les connexions passen per xarxes que no controles. Necessites certificats vàlids.

8. Permisos del sistema de fitxers

redis.conf pot contenir contrasenyes: assegura’t que només el puguin llegir root i l’usuari redis, i que el directori de dades (/var/lib/redis) no sigui accessible per a altres usuaris.

Recorda que la seguretat és un procés continu. Tens més detalls a la documentació oficial de seguretat de Redis.


Conclusió

Amb Redis instal·lat i configurat, l’aplicació pot desar a memòria el que abans havia de calcular o anar a buscar a la base de dades cada vegada, i això es nota en el temps de resposta. Comença amb una configuració que només escolti a 127.0.0.1, amb contrasenya, i ves afegint funcions a mesura que les necessitis.

Articles relacionats

Esta web usa cookies.