Permisos de fitxers a Linux

La comanda chmod u+s a Linux: activar el bit SUID



La comanda chmod u+s /bin/fitxer1 activa el bit SUID (Set User ID) en un fitxer executable. A partir d’aquell moment, qualsevol usuari que l’executi ho farà amb els privilegis del propietari del fitxer, no amb els seus. Si el propietari és root, el programa tindrà poders de root sigui qui sigui qui el llanci. És un mecanisme necessari, però també una de les vies més habituals per escalar privilegis si es fa servir malament.

Les peces de la comanda

chmod u+s /bin/fitxer1
PeçaSignificat
chmodCanvia els permisos
u+sAfegeix (+) el bit especial s a la part del propietari (u): el SUID
/bin/fitxer1El programa que el rebrà

En notació numèrica, el SUID val 4000, i s’escriu com una quarta xifra al davant: chmod 4755 /bin/fitxer1 deixa el fitxer amb rwsr-xr-x.

Com que /bin és un directori del sistema, a la pràctica caldrà sudo. A les distribucions actuals, a més, /bin és un enllaç a /usr/bin.

Exemple

Ho pots provar sense tocar res del sistema amb una còpia del programa id al teu directori:

$ cp /usr/bin/id programa
$ ls -l programa
-rwxr-xr-x 1 oscar oscar 68056 Oct  3 23:59 programa

$ chmod u+s programa
$ ls -l programa
-rwsr-xr-x 1 oscar oscar 68056 Oct  3 23:59 programa

La s en el lloc de la x del propietari indica que el SUID està actiu. Si un altre usuari executés ara ./programa -un, el resultat seria oscar, perquè el programa s’executaria amb el teu usuari.

Si el fitxer no tenia permís d’execució per al propietari, veuràs una S majúscula: el bit està posat, però no té cap efecte perquè el fitxer no es pot executar.

$ chmod 644 programa
$ chmod u+s programa
$ ls -l programa
-rwSr--r-- 1 oscar oscar 68056 Oct  3 23:59 programa

Per a què serveix

L’exemple clàssic és passwd. Les contrasenyes es guarden a /etc/shadow, que només root pot modificar, però qualsevol usuari ha de poder canviar la seva. La solució és que passwd sigui de root i tingui SUID:

$ ls -l /usr/bin/passwd
-rwsr-xr-x 1 root root 142424 Apr 19  2025 /usr/bin/passwd

El programa s’executa com a root, però comprova qui l’ha llançat i només li deixa canviar la seva pròpia contrasenya. Altres exemples són su, sudo, mount o newgrp.

Quan no funciona

  • Scripts: Linux ignora el SUID als scripts (Bash, Python…). Encara que facis chmod u+s script.sh, s’executarà amb el teu usuari. Per donar privilegis concrets a un script, fes servir sudo amb una regla específica a /etc/sudoers.
  • Sistemes de fitxers muntats amb nosuid: molts sistemes munten /tmp, /home o els discos externs amb aquesta opció i el bit no té cap efecte. Ho pots consultar amb findmnt -no OPTIONS /tmp.
  • Directoris: a Linux, el SUID en un directori no fa res (el SGID sí: fa que els fitxers nous heretin el grup).
  • Si canvies el propietari amb chown, el sistema treu el bit SUID automàticament. També el treu chmod 755 (en un fitxer, el mode numèric de tres xifres el posa a zero).

Compte amb el SUID

  • Un programa de root amb SUID és, a efectes pràctics, root. Si té un error, o permet executar altres comandes o escriure fitxers (un editor, un intèrpret, find, cp…), qualsevol usuari podrà fer-se root. No posis mai SUID a programes que no s’hagin dissenyat per tenir-lo.
  • Revisa periòdicament quins fitxers el tenen amb find / -perm -u+s. Un fitxer amb SUID que no hi hauria de ser és un senyal clàssic d’intrusió.
  • Alternatives més segures: per donar a un usuari un permís concret, sudo amb regles limitades. Per donar a un programa només una capacitat de root (per exemple, obrir un port per sota del 1024), les capabilities de Linux amb setcap. Així és com ping ha deixat de necessitar SUID.

Comandes relacionades