Gestió de paquets a Linux

La gestió de paquets a Linux: paquets, repositoris i gestors (apt, dnf, pacman)



A Linux, els programes no s’acostumen a baixar d’una web i instal·lar amb un assistent, com a Windows: s’instal·len en forma de paquets des dels repositoris de la distribució, amb un gestor de paquets. És un dels grans avantatges de Linux: amb una sola comanda pots instal·lar un programa, i amb una altra actualitzar tot el sistema, programes inclosos.

Què és un paquet

Un paquet és un fitxer que conté:

  • Els fitxers del programa (executables, biblioteques, documentació, configuració per defecte), ja compilats per a una arquitectura concreta.
  • Metadades: nom, versió, descripció i, sobretot, les dependències, és a dir, quins altres paquets necessita per funcionar.
  • Scripts que s’executen en instal·lar-lo o esborrar-lo (crear un usuari del sistema, activar un servei…).

El gestor de paquets porta el registre de tot el que hi ha instal·lat i de quin paquet ve cada fitxer, de manera que es pot actualitzar o esborrar un programa net, sense deixar res escampat.

Els dos grans formats: .deb i .rpm

FormatDistribucionsEina de baix nivellGestor d’alt nivell
.debDebian, Ubuntu, Linux Mint, Raspberry Pi OSdpkgapt, apt-get, aptitude
.rpmRed Hat Enterprise Linux, Fedora, Rocky Linux, AlmaLinux, CentOS Streamrpmdnf (abans yum)
.rpmopenSUSE, SUSE Linux Enterpriserpmzypper
.pkg.tar.zstArch Linux, Manjaro—pacman

Hi ha dos nivells d’eines:

  • Les de baix nivell (dpkg, rpm) instal·len un fitxer de paquet que ja tens, però no descarreguen res ni resolen dependències. Són molt útils per consultar què tens instal·lat.
  • Les d’alt nivell (apt, dnf, zypper, pacman) descarreguen els paquets dels repositoris, calculen i instal·len les dependències i, al final, criden l’eina de baix nivell. Són les que fas servir cada dia.

Repositoris i signatures

Un repositori és un servidor amb milers de paquets preparats i provats per a la teva versió de la distribució. El gestor de paquets en descarrega primer l’índex (per això a Debian cal fer apt update abans d’instal·lar) i després els paquets.

Els paquets i els índexs estan signats digitalment: el gestor comprova la signatura amb les claus de la distribució abans d’instal·lar res, de manera que ningú no pot colar-te un paquet modificat. Per això és més segur instal·lar des dels repositoris oficials que baixar un programa d’una web qualsevol.

Les tasques bàsiques en cada família

TascaDebian, UbuntuRHEL, Fedora, RockyopenSUSEArch
Actualitzar la llista de paquetssudo apt update(automàtic)sudo zypper refreshsudo pacman -Sy
Actualitzar el sistemasudo apt upgradesudo dnf upgradesudo zypper updatesudo pacman -Syu
Instal·larsudo apt install psudo dnf install psudo zypper install psudo pacman -S p
Esborrarsudo apt remove psudo dnf remove psudo zypper remove psudo pacman -R p
Cercarapt search textdnf search textzypper search textpacman -Ss text
Informacióapt show pdnf info pzypper info ppacman -Si p
Llistar instal·latsapt list --installeddnf list --installedzypper search -ipacman -Q
De quin paquet és un fitxerdpkg -S /rutarpm -qf /rutarpm -qf /rutapacman -Qo /ruta

A Arch, no facis mai pacman -Sy paquet tot sol (actualitzar la llista sense actualitzar el sistema): és la manera de trencar-lo. Fes sempre pacman -Syu.

Exemple a Debian o Ubuntu

# Actualitzar el sistema
sudo apt update
sudo apt upgrade

# Instal·lar i esborrar un programa
sudo apt install htop
sudo apt remove htop

# Esborrar les dependències que ja no calen
sudo apt autoremove

L’exemple anterior d’aquest post feia servir firefox, però a Debian el paquet es diu firefox-esr, i a Ubuntu el Firefox s’instal·la com a snap. Els noms dels paquets poden canviar d’una distribució a una altra.

Formats universals: Flatpak, Snap i AppImage

Al costat dels paquets de la distribució, hi ha formats que funcionen igual a qualsevol distribució perquè porten dins les seves pròpies dependències:

  • Flatpak: molt estès per a aplicacions d’escriptori, amb el repositori Flathub. Les aplicacions s’executen aïllades del sistema.
  • Snap: el format de Canonical, integrat a Ubuntu (alguns programes, com el Firefox, ja s’hi instal·len així per defecte).
  • AppImage: un sol fitxer executable que no s’instal·la; el descarregues, li dones permís d’execució i l’obres.

Ocupen més espai i no s’integren tant amb el sistema, però et donen versions més noves dels programes d’escriptori. Per a servidors i eines de terminal, el més habitual continua sent fer servir els paquets de la distribució.

Avantatges de la gestió de paquets

  • Una sola actualització per a tot: el sistema i els programes s’actualitzen alhora, inclosos els pedaços de seguretat.
  • Dependències automàtiques: no has de buscar a mà les biblioteques que necessita un programa.
  • Seguretat: els paquets dels repositoris oficials estan signats i revisats pels mantenidors de la distribució.
  • Desinstal·lació neta: el gestor sap exactament quins fitxers pertanyen a cada paquet.

Els paquets no són compatibles entre famílies: un .deb no s’instal·la a Fedora, ni un .rpm a Ubuntu, i fins i tot un .deb d’una versió de Debian pot no funcionar en una altra. Instal·la sempre els paquets fets per a la teva distribució i versió.

Per saber-ne més