A Linux, els programes no s’acostumen a baixar d’una web i instal·lar amb un assistent, com a Windows: s’instal·len en forma de paquets des dels repositoris de la distribució, amb un gestor de paquets. És un dels grans avantatges de Linux: amb una sola comanda pots instal·lar un programa, i amb una altra actualitzar tot el sistema, programes inclosos.
Què és un paquet
Un paquet és un fitxer que conté:
- Els fitxers del programa (executables, biblioteques, documentació, configuració per defecte), ja compilats per a una arquitectura concreta.
- Metadades: nom, versió, descripció i, sobretot, les dependències, és a dir, quins altres paquets necessita per funcionar.
- Scripts que s’executen en instal·lar-lo o esborrar-lo (crear un usuari del sistema, activar un servei…).
El gestor de paquets porta el registre de tot el que hi ha instal·lat i de quin paquet ve cada fitxer, de manera que es pot actualitzar o esborrar un programa net, sense deixar res escampat.
Els dos grans formats: .deb i .rpm
| Format | Distribucions | Eina de baix nivell | Gestor d’alt nivell |
|---|---|---|---|
.deb | Debian, Ubuntu, Linux Mint, Raspberry Pi OS | dpkg | apt, apt-get, aptitude |
.rpm | Red Hat Enterprise Linux, Fedora, Rocky Linux, AlmaLinux, CentOS Stream | rpm | dnf (abans yum) |
.rpm | openSUSE, SUSE Linux Enterprise | rpm | zypper |
.pkg.tar.zst | Arch Linux, Manjaro | — | pacman |
Hi ha dos nivells d’eines:
- Les de baix nivell (
dpkg,rpm) instal·len un fitxer de paquet que ja tens, però no descarreguen res ni resolen dependències. Són molt útils per consultar què tens instal·lat. - Les d’alt nivell (
apt,dnf,zypper,pacman) descarreguen els paquets dels repositoris, calculen i instal·len les dependències i, al final, criden l’eina de baix nivell. Són les que fas servir cada dia.
Repositoris i signatures
Un repositori és un servidor amb milers de paquets preparats i provats per a la teva versió de la distribució. El gestor de paquets en descarrega primer l’índex (per això a Debian cal fer apt update abans d’instal·lar) i després els paquets.
Els paquets i els índexs estan signats digitalment: el gestor comprova la signatura amb les claus de la distribució abans d’instal·lar res, de manera que ningú no pot colar-te un paquet modificat. Per això és més segur instal·lar des dels repositoris oficials que baixar un programa d’una web qualsevol.
Les tasques bàsiques en cada família
| Tasca | Debian, Ubuntu | RHEL, Fedora, Rocky | openSUSE | Arch |
|---|---|---|---|---|
| Actualitzar la llista de paquets | sudo apt update | (automàtic) | sudo zypper refresh | sudo pacman -Sy |
| Actualitzar el sistema | sudo apt upgrade | sudo dnf upgrade | sudo zypper update | sudo pacman -Syu |
| Instal·lar | sudo apt install p | sudo dnf install p | sudo zypper install p | sudo pacman -S p |
| Esborrar | sudo apt remove p | sudo dnf remove p | sudo zypper remove p | sudo pacman -R p |
| Cercar | apt search text | dnf search text | zypper search text | pacman -Ss text |
| Informació | apt show p | dnf info p | zypper info p | pacman -Si p |
| Llistar instal·lats | apt list --installed | dnf list --installed | zypper search -i | pacman -Q |
| De quin paquet és un fitxer | dpkg -S /ruta | rpm -qf /ruta | rpm -qf /ruta | pacman -Qo /ruta |
A Arch, no facis mai pacman -Sy paquet tot sol (actualitzar la llista sense actualitzar el sistema): és la manera de trencar-lo. Fes sempre pacman -Syu.
Exemple a Debian o Ubuntu
# Actualitzar el sistema
sudo apt update
sudo apt upgrade
# Instal·lar i esborrar un programa
sudo apt install htop
sudo apt remove htop
# Esborrar les dependències que ja no calen
sudo apt autoremove
L’exemple anterior d’aquest post feia servir firefox, però a Debian el paquet es diu firefox-esr, i a Ubuntu el Firefox s’instal·la com a snap. Els noms dels paquets poden canviar d’una distribució a una altra.
Formats universals: Flatpak, Snap i AppImage
Al costat dels paquets de la distribució, hi ha formats que funcionen igual a qualsevol distribució perquè porten dins les seves pròpies dependències:
- Flatpak: molt estès per a aplicacions d’escriptori, amb el repositori Flathub. Les aplicacions s’executen aïllades del sistema.
- Snap: el format de Canonical, integrat a Ubuntu (alguns programes, com el Firefox, ja s’hi instal·len així per defecte).
- AppImage: un sol fitxer executable que no s’instal·la; el descarregues, li dones permís d’execució i l’obres.
Ocupen més espai i no s’integren tant amb el sistema, però et donen versions més noves dels programes d’escriptori. Per a servidors i eines de terminal, el més habitual continua sent fer servir els paquets de la distribució.
Avantatges de la gestió de paquets
- Una sola actualització per a tot: el sistema i els programes s’actualitzen alhora, inclosos els pedaços de seguretat.
- Dependències automàtiques: no has de buscar a mà les biblioteques que necessita un programa.
- Seguretat: els paquets dels repositoris oficials estan signats i revisats pels mantenidors de la distribució.
- Desinstal·lació neta: el gestor sap exactament quins fitxers pertanyen a cada paquet.
Els paquets no són compatibles entre famílies: un .deb no s’instal·la a Fedora, ni un .rpm a Ubuntu, i fins i tot un .deb d’una versió de Debian pot no funcionar en una altra. Instal·la sempre els paquets fets per a la teva distribució i versió.
Per saber-ne més
apt,apt-getiaptitude, i les diferències entre totes tres.dpkgidpkg-query: consultar els paquets.deb.yumidnf: el gestor de Red Hat, Fedora i derivades.rpmi les consultes amb rpm.