La creativitat ens porta a idees innovadores i solucions poc convencionals. Però sovint va de la mà de la frustració: quan una idea comença a prendre forma, apareixen obstacles que la volen aturar. En aquest article veurem com conviuen la creativitat i la frustració, quines frases maten les idees i quines tècniques ajuden a generar-les i a triar-les.

Creativitat i frustració

La creativitat és un equilibri entre la inspiració i la frustració. Una idea pot néixer amb entusiasme i topar de seguida amb reptes que l’ofeguen abans d’hora. En aquest moment crític, les «frases prohibides», els «però» i els obstacles es converteixen en els grans enemics de la creativitat.

Frases prohibides: les que maten les idees

El dibuixant Tom Fishburne en va fer una vinyeta molt coneguda, «Idea Voodoo», amb un ninot vudú ple d’agulles: cada agulla és una d’aquestes frases.

• «És una bona idea, però…» El «però» que segueix l’aprovació inicial sol limitar el potencial de la idea.
• «En teoria està bé…» La teoria és un bon terreny per a les idees, però la creativitat brilla quan es porta a la pràctica. Descartar una idea per dubtes sobre l’aplicació és una barrera.
• «És massa difícil…» La creativitat creix davant dels reptes. Descartar una idea per difícil limita la innovació.
• «El cap o el client no ho acceptarà…» La por al rebuig ofega les idees abans de néixer.
• «Sempre s’ha fet així…» La innovació sovint consisteix a trencar les normes establertes.
• «No és la manera de fer de l’empresa…» Les empreses tendeixen a resistir-se al canvi, i la creativitat ha de qüestionar les pràctiques existents per avançar.

Tècniques creatives

Pluja d’idees: les pitjors idees possibles

Paradoxalment, buscar les pitjors idees possibles pot portar a descobertes inesperades. En lloc de buscar la solució perfecta des del principi, es demana als participants que proposin idees dolentes o absurdes. Com que ningú no tem que el jutgin, la ment es deslliura de restriccions.

Després, s’analitzen aquestes idees: per què són dolentes?, què passaria si féssim el contrari? Sovint, les idees que semblaven «les pitjors» acaben inspirant solucions originals que no haurien sortit d’un procés convencional. A més, el to lúdic de la tècnica fa que tothom participi i crea un bon ambient abans de passar a avaluar i refinar.

Pluja d’idees: la flor de lotus

La tècnica de la flor de lotus (desenvolupada al Japó per Yasuo Matsumura) parteix d’un tema central situat al mig d’una graella. Al voltant s’escriuen vuit idees o subtemes relacionats, com els pètals d’una flor. Després, cadascun d’aquests vuit pètals passa a ser el centre d’una nova graella, i s’hi generen vuit idees més. Així s’arriba a 64 idees a partir d’un sol problema.

La seva força és que obliga a explorar moltes direccions des d’un mateix punt de partida i a trobar connexions entre idees que d’una altra manera no es veurien. Com que tot queda dibuixat, l’equip veu d’un cop d’ull el mapa complet de possibilitats.

Prioritzar les idees

Votació amb punts (dot voting)

Un cop tens moltes idees, cal triar. Amb la votació amb punts, cada participant rep un nombre limitat de punts (per exemple, adhesius de colors) i els reparteix entre les idees que considera més valuoses. Les idees amb més punts són les prioritàries.

És una tècnica senzilla, ràpida i visual, que aprofita la intel·ligència col·lectiva i dona a tothom el mateix pes en la decisió, de manera que no s’imposen les veus més fortes. Si el vot és anònim (o tothom vota alhora), encara s’evita més la influència dels altres.

Matriu impacte / dificultat

La matriu impacte / dificultat ajuda a triar les propostes més estratègiques i viables. Cada idea es col·loca en una graella amb dos eixos: l’impacte que tindria (per exemple, en l’experiència d’usuari) i la dificultat de portar-la a terme.

• Gran impacte i poca dificultat: és el que s’ha de fer primer.
• Gran impacte i molta dificultat: val la pena, però cal planificar-ho.
• Poc impacte i poca dificultat: potser, si sobra temps.
• Poc impacte i molta dificultat: es descarta.

La matriu obliga l’equip a pensar no només en com és d’atractiva una idea, sinó també en com és de viable i en quin esforç demana.

El llenç d’idea (idea canvas)

El llenç d’idea és una plantilla per desenvolupar una idea seleccionada i veure-la sencera en una sola pàgina. Té apartats per al títol, una descripció breu, com funciona, a qui va dirigida (quin problema resol a cada perfil de client i com el fidelitza) i els riscos, els punts forts i els punts febles.

Omplir-lo ajuda l’equip a detectar llacunes, a millorar la idea i a posar-se d’acord, perquè tothom hi pot contribuir de manera ordenada. És un pas útil entre la idea i la implementació; si la idea tira endavant, el següent pas pot ser un Business Model Canvas.

Conclusió: la creativitat com a camí

En el camí creatiu, la frustració pot ser el combustible de la innovació. Si entenem les dificultats com a oportunitats per créixer, la creativitat pot florir fins i tot en les condicions més difícils. Evitar les frases prohibides i fer servir tècniques creatives ens ajuda a convertir les idees en realitats que transformen la manera de fer les coses.

Si t’interessa el tema, continua amb el design thinking.