Vi i Vim són dos dels editors de text més potents i versàtils del món Linux. Són a pràcticament qualsevol servidor, funcionen per SSH sense entorn gràfic i, quan te’ls fas teus, permeten editar a una velocitat difícil d’igualar. El preu és una corba d’aprenentatge una mica dura al principi, sobretot per una idea clau: els modes. En aquesta guia veuràs d’on vénen, com funcionen els modes i les tecles que fan servir cada dia.
D’on surt vi
A mitjan anys 70, Bill Joy, aleshores estudiant a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va escriure vi per als sistemes Unix BSD. El nom ve de visual: vi era el mode visual (a pantalla completa) de l’editor de línies ex. Per això encara avui les comandes que comencen per : són comandes d’ex. L’objectiu era editar ràpid directament des del terminal, amb teclats sense tecles de cursor i connexions lentes, i d’aquí ve que tot es faci amb lletres.
Vim: l’evolució
vi es va convertir en l’estàndard de facto a Unix (fins i tot forma part de POSIX). El 1991 Bram Moolenaar va publicar Vim (Vi IMproved), compatible amb vi però amb moltes millores: desfer il·limitat, ressaltat de sintaxi, finestres dividides, mode visual, connectors i un llenguatge propi de configuració. Moolenaar va morir el 2023 i des de llavors un equip de la comunitat continua el projecte (la sèrie actual és Vim 9.1). També hi ha Neovim, un derivat modern de Vim molt popular entre programadors.
A Debian i Ubuntu, la comanda vi sol obrir vim.tiny, una versió mínima de Vim. Per tenir el Vim complet (amb ressaltat de sintaxi i ajuda) instal·la el paquet vim:
$ readlink -f $(which vi)
/usr/bin/vim.tiny
$ sudo apt install vim
Els modes de treball
La gran diferència amb altres editors és que el teclat fa coses diferents segons el mode on ets:
| Mode | Per a què serveix | Com hi entres |
|---|---|---|
| Normal | Moure’t pel text, copiar, enganxar, esborrar | És el mode inicial; hi tornes amb Esc |
| Inserció | Escriure text | i, a, o… |
| Línia de comandes | Desar, sortir, cercar, substituir, configurar | : (o / i ? per cercar) |
| Visual (només Vim) | Seleccionar text | v (caràcters), V (línies), Ctrl+v (bloc) |
Si no saps en quin mode ets, prem Esc (una o dues vegades) i tornaràs al mode normal.
Mode normal: moure’s pel text
h: un caràcter a l’esquerra.j: una línia avall.k: una línia amunt.l: un caràcter a la dreta.w: al principi de la paraula següent.b: al principi de la paraula anterior.e: al final de la paraula.W/B: comwib, però una «paraula» és tot el que hi ha entre espais (inclosos signes de puntuació).0: al principi de la línia.^: al primer caràcter no blanc de la línia.$: al final de la línia.gg: a la primera línia del fitxer.G: a l’última línia.NGo:N: a la línia número N (per exemple,25Go:25).Ctrl+f/Ctrl+b: una pantalla avall / amunt.
Moltes tecles accepten un número al davant que les repeteix: 5j baixa cinc línies, 3w avança tres paraules.
Mode normal: editar
Al mode normal també es copia, s’esborra i s’enganxa. Les comandes combinen una acció (d esborrar/tallar, y copiar, c canviar) amb un moviment:
x: esborra el caràcter sota el cursor.dd: talla la línia sencera (3dd, tres línies).yy: copia la línia (3yy, tres línies).dw: talla fins al principi de la paraula següent.yw: copia fins al principi de la paraula següent.d$(oD): talla fins al final de la línia.d0: talla fins al principi de la línia.dG: talla fins al final del fitxer.cw: canvia la paraula (l’esborra i entra al mode d’inserció).r: substitueix el caràcter sota el cursor pel següent que escriguis.R: entra al mode de substitució (el que escrius sobreescriu el text).p: enganxa després del cursor (o sota la línia actual).P: enganxa abans del cursor (o sobre la línia actual).u: desfà.Ctrl+r: refà..: repeteix l’última modificació.
Mode d’inserció: escriure
Des del mode normal, aquestes tecles et posen a escriure en llocs diferents:
i: abans del cursor.a: després del cursor.I: al principi de la línia.A: al final de la línia.o: en una línia nova a sota de l’actual.O: en una línia nova a sobre de l’actual.
Quan acabis d’escriure, prem Esc per tornar al mode normal.
Línia de comandes: desar i sortir
:w: desa.:w fitxer.txt: desa amb un altre nom (desa com a).:q: surt (si no hi ha canvis pendents).:q!: surt sense desar, descartant els canvis.:wqo:x: desa i surt.ZZ(des del mode normal, sense:): desa i surt.:e fitxer.txt: obre un altre fitxer.
Si algun dia et quedes atrapat dins de vi, la seqüència salvadora és Esc i després :q! + Enter.
Cercar
/patró: cerca cap avall.?patró: cerca cap amunt.n: següent coincidència (en el mateix sentit de la cerca).N: coincidència anterior.*: cerca la paraula que hi ha sota el cursor.
Substituir
Les substitucions també es fan des de la línia de comandes, amb : al davant:
:s/text1/text2/g: substitueixtext1pertext2a la línia actual.:N,Ms/text1/text2/g: entre les línies N i M (per exemple,:10,20s/foo/bar/g).:%s/text1/text2/g: a tot el fitxer.:%s/text1/text2/gc: a tot el fitxer, demanant confirmació a cada canvi.
Exemple real amb un fitxer de tres línies:
$ cat fitxer.txt
hola món
hola again
adeu
# dins de Vim: :%s/hola/bon dia/g i després :wq
$ cat fitxer.txt
bon dia món
bon dia again
adeu
Configuració útil
Pots activar opcions sobre la marxa amb :set o deixar-les fixes al fitxer ~/.vimrc:
:set number: mostra els números de línia (:set nonumberper treure’ls).:set list: mostra els caràcters invisibles (tabuladors, finals de línia).:set hlsearch: ressalta les coincidències de la cerca (:nohper apagar-les).:set ignorecase: cerca sense distingir majúscules.:syntax on: ressaltat de sintaxi (amb el paquetvimcomplet).
Un ~/.vimrc mínim:
set number
set hlsearch
set ignorecase
set smartcase
syntax on
Per aprendre de debò
Vim porta un tutorial interactiu de mitja hora que és la millor manera de començar. Si tens instal·lat el paquet vim, executa:
vimtutor
I dins de Vim, :help (o :help paraula) obre l’ajuda completa.
Articles relacionats
- Guia de tmux: per tenir diversos terminals (i diversos Vim) oberts en una sola sessió.
- /bin/bash: guia completa del shell: on viuen el
~/.bashrci la resta de la configuració del terminal.