Redis és un sistema d’emmagatzematge de dades en memòria, de tipus clau-valor, que s’ha convertit en una peça habitual per accelerar aplicacions web: memòria cau, sessions, cues, comptadors… En aquest article veuràs què ofereix, com instal·lar-lo en un servidor Linux amb Apache i PHP, i com protegir-lo.
Redis en poques paraules
- Emmagatzematge en memòria: les dades són a la memòria RAM, no al disc, i per això llegir-les i escriure-les és extremadament ràpid.
- Estructures de dades: a més de cadenes (clau-valor), té llistes, conjunts, conjunts ordenats, hashes, streams i més. Això permet resoldre molts problemes sense haver de programar-ho tot a l’aplicació.
- Persistència opcional: pot desar instantànies (snapshots, fitxers RDB) periòdiques al disc o registrar cada escriptura en un fitxer d’operacions (AOF), si necessites que les dades sobrevisquin a un reinici.
- Rendiment: pot atendre centenars de milers d’operacions per segon en un servidor modest.
- Operacions atòmiques: cada comanda s’executa sencera, sense que una altra s’hi pugui barrejar. Per agrupar-ne diverses, té transaccions (
MULTI/EXEC) i scripts en Lua. - Expiració de claus: cada clau pot tenir un temps de vida (TTL), ideal per a memòria cau i sessions.
- Rèplica i clúster: es pot replicar en altres nodes i, en mode clúster, repartir les dades entre diversos servidors per guanyar capacitat i tolerància a fallades.
- Clients per a tots els llenguatges: PHP, Python, Node.js, Java, Go…
Redis o Valkey?
El 2024 Redis va deixar de ser programari lliure (va canviar a llicències no lliures) i la comunitat va crear Valkey, un fork lliure mantingut sota la Linux Foundation. El 2025, amb Redis 8, Redis va tornar a oferir una llicència lliure (AGPLv3). A la pràctica:
| Distribució | Paquet | Servei |
|---|---|---|
| Debian 13, Ubuntu 24.04 | redis-server (o valkey-server) | redis-server |
| Rocky/Alma 9 | redis (o valkey) | redis |
| Fedora 4x | valkey (substitueix Redis) | valkey |
Valkey és compatible amb Redis: el protocol, les comandes i els clients són els mateixos. Les eines es diuen valkey-cli, valkey-server…
Instal·lar Redis en un servidor amb Apache i PHP
Pas 1: instal·lar el servidor
A Debian o Ubuntu:
sudo apt update
sudo apt install redis-server
A Rocky o Alma Linux 9:
sudo dnf install redis
sudo systemctl enable --now redis
Comprova que respon:
$ redis-cli ping
PONG
Pas 2: instal·lar l’extensió de PHP
PHP es comunica amb Redis amb l’extensió phpredis:
sudo apt install php-redis # Debian/Ubuntu
sudo dnf install php-pecl-redis6 # Fedora (a Rocky/Alma, des del repositori Remi)
Comprova que PHP la carrega:
$ php -m | grep redis
redis
Si vols aprofundir en la part de programació, tens l’article Maximizando el potencial de Redis con una clase PHP interactiva.
Pas 3: carregar l’extensió (no cal tocar Apache)
A la versió original d’aquest article es deia que calia afegir LoadModule redis_module modules/redis.so a la configuració d’Apache. No és correcte: phpredis és una extensió de PHP, no un mòdul d’Apache. Els paquets de les distribucions ja deixen l’extensió activada (a Debian, a /etc/php/<versió>/mods-available/redis.ini). Només cal reiniciar el procés que executa PHP perquè la carregui:
sudo systemctl restart apache2 # Debian/Ubuntu amb mod_php
sudo systemctl restart php8.4-fpm # Debian 13 amb PHP-FPM (ajusta la versió)
sudo systemctl restart httpd php-fpm # Rocky/Alma/Fedora
Pas 4: connectar-s’hi des de l’aplicació PHP
<?php
$redis = new Redis();
$redis->connect('127.0.0.1', 6379); // adreça i port del servidor Redis
// $redis->auth('la_teva_contrasenya'); // si has configurat requirepass
$redis->set('clau', 'valor');
echo $redis->get('clau'); // valor
Pas 5: fer-lo servir com a memòria cau
La majoria de frameworks i CMS el poden fer servir directament. Per exemple, a Symfony (fitxer config/packages/cache.yaml):
framework:
cache:
app: cache.adapter.redis
default_redis_provider: "redis://localhost"
A WordPress, connectors com Redis Object Cache fan el mateix. Ajusta-ho segons la teva aplicació.
Primeres passes amb redis-cli
redis-cli és el client de línia de comandes. Unes quantes comandes per provar-lo:
$ redis-cli SET salutacio "hola"
OK
$ redis-cli GET salutacio
"hola"
$ redis-cli SET sessio:42 joan EX 60 # clau que caduca en 60 segons
OK
$ redis-cli TTL sessio:42
(integer) 60
$ redis-cli INCR visites
(integer) 1
$ redis-cli INCR visites
(integer) 2
La seguretat a Redis
Redis està pensat per funcionar en una xarxa de confiança. Si el servidor és accessible des d’Internet o és de producció, segueix aquestes recomanacions.
1. Escolta només on calgui
Si Redis és a la mateixa màquina que l’Apache, que només escolti a la interfície local. És el valor per defecte als paquets de Debian i Red Hat, a redis.conf (/etc/redis/redis.conf):
bind 127.0.0.1 -::1
Així només accepta connexions de la mateixa màquina (per IPv4 i IPv6).
2. Autenticació
Activa una contrasenya amb la directiva requirepass de redis.conf. Busca la línia comentada # requirepass foobared, treu el # i posa-hi una contrasenya llarga:
requirepass una_contrasenya_llarga_i_aleatoria
Des de Redis 6 també hi ha ACL (usuaris amb permisos per comanda i per clau), que és l’opció recomanada si diverses aplicacions comparteixen el servidor. Per connectar-te amb redis-cli, millor passar la contrasenya per la variable REDISCLI_AUTH que amb -a (que queda a l’historial i a la llista de processos):
$ redis-cli ping
NOAUTH Authentication required.
$ REDISCLI_AUTH='una_contrasenya_llarga_i_aleatoria' redis-cli ping
PONG
Després de canviar redis.conf, reinicia el servei:
sudo systemctl restart redis-server # Debian/Ubuntu
sudo systemctl restart redis # Rocky/Alma (a Fedora: valkey)
3. Tallafoc
Si Redis ha d’acceptar connexions d’altres màquines, limita el port 6379 amb el tallafoc perquè només hi puguin accedir les IP que ho necessitin. Mai l’exposis obert a Internet: hi ha robots que busquen servidors Redis oberts constantment.
4. Mode protegit
El mode protegit (protected-mode yes, actiu per defecte) fa que, si Redis escolta a totes les interfícies i no té contrasenya, rebutgi les connexions que no vinguin de la mateixa màquina. És una xarxa de seguretat: deixa’l activat.
protected-mode yes
5. Actualitzacions
Mantén al dia el sistema i Redis, perquè les actualitzacions inclouen correccions de seguretat:
sudo apt update && sudo apt upgrade # Debian/Ubuntu
sudo dnf upgrade # Rocky/Alma/Fedora
6. Registres i supervisió
El registre es configura amb la directiva logfile de redis.conf (per defecte, /var/log/redis/redis-server.log a Debian i /var/log/redis/redis.log a Rocky). També pots consultar-lo amb journalctl -u redis-server. Comandes com redis-cli INFO o redis-cli --stat donen informació de l’estat i el rendiment.
7. TLS (opcional)
Des de Redis 6 hi ha suport de TLS integrat (directives tls-port, tls-cert-file, tls-key-file…). Només cal si les connexions passen per xarxes que no controles. Necessites certificats vàlids.
8. Permisos del sistema de fitxers
redis.conf pot contenir contrasenyes: assegura’t que només el puguin llegir root i l’usuari redis, i que el directori de dades (/var/lib/redis) no sigui accessible per a altres usuaris.
Recorda que la seguretat és un procés continu. Tens més detalls a la documentació oficial de seguretat de Redis.
Conclusió
Amb Redis instal·lat i configurat, l’aplicació pot desar a memòria el que abans havia de calcular o anar a buscar a la base de dades cada vegada, i això es nota en el temps de resposta. Comença amb una configuració que només escolti a 127.0.0.1, amb contrasenya, i ves afegint funcions a mesura que les necessitis.