Postfix és un dels servidors de correu de codi obert més populars i robustos. La seva flexibilitat i la facilitat de configuració l’han convertit en l’opció preferida de moltes organitzacions. Però, com qualsevol altre programari, necessita un manteniment regular per rendir bé i ser segur. En aquest article repassem les bones pràctiques per mantenir Postfix, amb exemples de comandes. Si només vols una xuleta ràpida, tens també els consells i comandes essencials de Postfix.
Els exemples estan pensats per a Debian 13 i Ubuntu 24.04 (Postfix 3.8-3.10); a Rocky, Alma i Fedora les comandes són les mateixes.
1. Què és Postfix
Postfix és un agent de transferència de correu (MTA): rep correu d’altres servidors i dels teus usuaris i l’envia al seu destí. El seu disseny modular, amb processos separats i pocs privilegis, i el seu enfocament en la seguretat el fan ideal per a entorns de producció. Tot i això, per mantenir-lo eficaç cal revisar-lo regularment.
2. Vigilar la cua de correu
Una de les tasques més importants és vigilar la cua de correu. S’hi poden acumular missatges per molts motius: problemes de xarxa, un servidor de destí que no respon, errors de configuració o, en el pitjor cas, algú que fa servir el teu servidor per enviar correu brossa.
Comandes per gestionar la cua
Veure la cua de correu (equivalent a mailq):
postqueue -p
Una sortida representativa amb un missatge ajornat:
-Queue ID- --Size-- ----Arrival Time---- -Sender/Recipient-------
A1B2C3D4E5 1245 Sat Oct 3 10:15:02 joan@example.com
(connect to mx.example.org[203.0.113.25]:25: Connection timed out)
maria@example.org
-- 1 Kbytes in 1 Request.
Veure el contingut d’un missatge de la cua (capçaleres i cos):
sudo postcat -q A1B2C3D4E5
Tornar a intentar l’enviament de tota la cua ara mateix:
sudo postqueue -f
Esborrar un missatge concret, els ajornats o tota la cua (no es poden recuperar):
sudo postsuper -d A1B2C3D4E5
sudo postsuper -d ALL deferred
sudo postsuper -d ALL
Si vols processar la cua amb scripts, postqueue -j la mostra en format JSON, un missatge per línia.
3. Revisar els registres
Els registres són una font d’informació imprescindible per diagnosticar problemes. A Debian i Ubuntu, amb rsyslog instal·lat, són a /var/log/mail.log; a Rocky, Alma i Fedora, a /var/log/maillog. A Debian 12 i 13, rsyslog ja no ve instal·lat per defecte i els registres només són al journal de systemd.
Comandes per revisar els registres
Veure els registres en temps real:
sudo tail -f /var/log/mail.log
# o bé, sense rsyslog:
sudo journalctl -u 'postfix*' -f
Buscar errors i avisos:
sudo grep -E "error|warning|fatal" /var/log/mail.log
Veure els missatges ajornats (status=deferred) o rebutjats (status=bounced):
sudo grep "status=deferred" /var/log/mail.log
sudo grep "status=bounced" /var/log/mail.log
Seguir tot el recorregut d’un missatge pel seu identificador de cua:
sudo grep A1B2C3D4E5 /var/log/mail.log
Si prefereixes que Postfix escrigui directament en un fitxer, sense dependre de syslog, des de la versió 3.4 pots posar maillog_file = /var/log/postfix.log al main.cf (i ocupar-te tu de rotar-lo).
4. Configuració i actualització
La configuració principal és a /etc/postfix/main.cf (paràmetres) i /etc/postfix/master.cf (serveis i processos).
Comandes de configuració
Veure només els paràmetres que has canviat respecte als valors per defecte (i, de passada, detectar paràmetres mal escrits o obsolets):
postconf -n
Veure el valor per defecte d’un paràmetre:
$ postconf -d message_size_limit
message_size_limit = 10240000
Canviar un paràmetre des de la línia de comandes, sense obrir l’editor:
sudo postconf -e 'message_size_limit = 20971520'
O editar el fitxer a mà:
sudo nano /etc/postfix/main.cf
Compte amb els comentaris: a main.cf els comentaris només poden anar a principi de línia. Una línia com message_size_limit = 10485760 # 10 MB fa que Postfix s’aturi amb l’error fatal: bad numerical configuration. Posa el comentari a la línia d’abans:
# Mida màxima dels missatges: 20 MB
message_size_limit = 20971520
Comprovar la configuració i aplicar els canvis:
sudo postfix check
sudo systemctl reload postfix
Amb reload n’hi ha prou per a la majoria de canvis; només cal restart si canvies inet_interfaces o inet_protocols.
Actualitzar Postfix (i la resta del sistema):
sudo apt update && sudo apt upgrade
5. Seguretat
És imprescindible protegir el servidor i xifrar les connexions.
TLS
Al main.cf, indica el certificat i la clau (per exemple, els de Let’s Encrypt) i activa el TLS opcional amb smtpd_tls_security_level:
smtpd_tls_cert_file = /etc/letsencrypt/live/mail.example.com/fullchain.pem
smtpd_tls_key_file = /etc/letsencrypt/live/mail.example.com/privkey.pem
smtpd_tls_security_level = may
smtp_tls_security_level = may
El paràmetre antic smtpd_use_tls = yes és obsolet: Postfix avisa que el traurà i recomana smtpd_tls_security_level. Si encara el tens, substitueix-lo. Tens més informació sobre els certificats a la guia de HTTPS i Let’s Encrypt.
Evitar que el servidor sigui un relay obert
Des de Postfix 2.10, les regles per decidir a qui deixes enviar correu cap a fora van a smtpd_relay_restrictions:
smtpd_relay_restrictions = permit_mynetworks, permit_sasl_authenticated, defer_unauth_destination
Permet enviar a les màquines de la teva xarxa (mynetworks) i als usuaris autenticats, i rebutja la resta de destins que no són teus. Revisa que mynetworks no inclogui més xarxes de les necessàries.
Autenticació SASL amb Dovecot
Perquè els usuaris s’autentiquin abans d’enviar correu, fent servir Dovecot:
smtpd_sasl_type = dovecot
smtpd_sasl_path = private/auth
smtpd_sasl_auth_enable = yes
A Dovecot cal configurar el sòcol auth corresponent a /var/spool/postfix/private/auth.
6. Optimització del rendiment
Alguns paràmetres que pots ajustar:
| Paràmetre | Per defecte | Què controla |
|---|---|---|
default_process_limit | 100 | Nombre màxim de processos de cada servei |
maximal_queue_lifetime | 5d | Temps que un missatge pot estar a la cua abans de retornar-lo al remitent |
bounce_queue_lifetime | 5d | El mateix, per als avisos de retorn |
message_size_limit | 10240000 | Mida màxima d’un missatge, en bytes |
Exemple: augmentar el límit de processos en un servidor amb molt de trànsit, i aplicar-ho:
sudo postconf -e 'default_process_limit = 200'
sudo systemctl reload postfix
Reduir maximal_queue_lifetime (per exemple a 1d) fa que els remitents sàpiguen abans que un missatge no ha arribat, però també que es perdin enviaments a servidors que estiguin caiguts uns quants dies.
7. Còpies de seguretat de la configuració
Fes còpies periòdiques de tota la configuració (inclou main.cf, master.cf i les taules com virtual, transport…):
sudo tar -czf postfix-config_$(date +%F).tgz /etc/postfix
Abans de tocar un fitxer, una còpia ràpida tampoc no fa mal:
sudo cp /etc/postfix/main.cf /etc/postfix/main.cf.bak
No copiïs la cua (/var/spool/postfix) amb Postfix en marxa: els fitxers canvien contínuament i la còpia quedaria inconsistent. Si l’has de moure a un altre servidor, atura Postfix primer.
8. Proves d’enviament
Cal provar l’enviament i la recepció de correus després de cada canvi important.
Comandes per fer proves
Amb swaks (paquet swaks), la navalla suïssa per provar SMTP:
swaks --to destinatari@example.com --from remitent@example.com --server localhost
Provar que el TLS funciona amb openssl:
openssl s_client -starttls smtp -connect mail.example.com:25
També pots parlar SMTP a mà amb nc localhost 25 o telnet localhost 25 (escriu EHLO prova i QUIT), tot i que telnet ja no ve instal·lat a moltes distribucions.
9. Documentació
Consulta la documentació oficial de Postfix per a configuracions avançades, i man 5 postconf per a la llista completa de paràmetres.
Conclusió
El manteniment regular de Postfix és essencial per tenir un servei de correu fiable i segur. Vigila la cua i els registres, revisa la configuració amb postconf -n després de cada actualització i prova els canvis abans de donar-los per bons.