Els que hem fet suport a domicili ho hem viscut. Arribaves, t’asseies davant del PC i començava el ritual: CCleaner, una passada d’antivirus, alguna eina baixada d’InfoSpyware amb un nom estrany, i la pantalla plena de finestres negres amb text que corria. L’usuari, al costat, al·lucinava. Mitja hora després: «Llest. Són 30 €».
Funcionava, més o menys. Però era un ritual, no un diagnòstic. Sovint no sabíem ben bé per què anava lent l’equip, l’usuari encara menys, i al cap de tres mesos tornàvem a ser-hi.
En aquest article explico una altra manera de fer el manteniment d’un Windows: un assistent d’IA al terminal (opencode) que fa el diagnòstic amb PowerShell, proposa un pla i no executa res sense aprovació. Les instruccions són senzilles («revisa el sistema», «tinc espai?», «prepara un pla per optimitzar»), però la clau no és la comoditat. La clau és qüestionar cada proposta: per què aquesta comanda, què fa cada paràmetre, quin risc té. Així qui hi guanya és el tècnic, que aprèn, i no només l’equip, que queda net.
L’enfocament és el mateix que vaig fer servir per administrar un servidor amb un assistent d’IA per SSH, aplicat a una màquina Windows local.
Què és opencode i com treballa
opencode és un agent de codi obert que s’executa al terminal i es connecta al model d’IA que triïs. A diferència d’un xat, té eines: pot executar comandes al sistema, llegir-ne la sortida, editar fitxers i encadenar passos. Al Windows, això vol dir que pot llançar Get-Volume, interpretar el resultat i proposar el següent pas.
Dues coses a tenir clares abans de començar:
- Per defecte, opencode executa comandes i edita fitxers sense preguntar. La documentació ho diu clarament: totes les accions estan permeses. L’únic que demana confirmació d’entrada és llegir fitxers
.env. Ho canviarem. - Tot el que l’agent llegeix va al proveïdor del model. Sortides de comandes, rutes, noms d’usuari, registres d’esdeveniments. Si l’equip és d’un client, això té implicacions de protecció de dades que no pots ignorar.
Instal·lació a Windows
La documentació oficial recomana WSL per a la millor experiència, però si l’objectiu és diagnosticar el mateix Windows, interessa que l’agent s’executi a Windows i faci servir PowerShell. El paquet npm de la versió 2 té binaris per a win32:
npm install -g @opencode/cli
opencode --version
Cal Node.js (la versió LTS de nodejs.org). Instal·la i executa des d’un terminal sense elevar.
Permisos: tot passa per aprovació
Crea un directori de treball (per exemple, C:\Users\tecnic\manteniment) i, a dins, un opencode.json:
{
"$schema": "https://opencode.ai/config.json",
"permissions": [
{ "action": "shell", "resource": "*", "effect": "ask" },
{ "action": "edit", "resource": "*", "effect": "ask" }
]
}
L’última regla que coincideix és la que mana, així que pots afegir excepcions de només lectura al darrere (per exemple, Get-* amb allow) quan tinguis clar què vols automatitzar. Per començar, recomano no fer-ho: veure passar cada comanda és part de l’aprenentatge. La sintaxi dels permisos ha canviat entre la versió 1 i la 2; si la teva instal·lació no pregunta, revisa la documentació de permisos abans de continuar.
Quan opencode demana permís, ofereix «Allow once», «Allow always» i «Reject». Fes servir «Allow once». «Allow always» desa la regla i deixa de preguntar.
AGENTS.md: el protocol de treball
opencode llegeix les instruccions del projecte d’AGENTS.md. És l’equivalent a un procediment intern:
# Manteniment Windows
- Sistema: Windows. Fes servir PowerShell; evita cmd excepte per a sfc/DISM.
- Abans de cada comanda: què fa, cada paràmetre rellevant i per què la necessites.
- Una comanda cada vegada. Res de pipelines que modifiquin l'estat sense avisar.
- Primer diagnòstic de només lectura. Cap canvi sense confirmació explícita.
- Si cal elevació, digues-ho i justifica-ho; l'executo jo en un terminal d'administrador.
- No llegeixis perfils d'usuari, documents ni navegadors.
- Quan et pregunti per què, respon amb la causa tècnica, no amb generalitats.
Model
S’arrenca amb opencode des del directori de treball. /connect per configurar el proveïdor i /models per triar el model. OpenCode Zen té models gratuïts per temps limitat, útils per provar, però llegeix-ne les condicions: alguns poden fer servir les converses per entrenar. Amb equips de clients, fes servir un proveïdor amb condicions de dades que puguis justificar.
«Revisa el sistema»
Primer encàrrec, tot de només lectura:
«Revisa el sistema: versió, maquinari, estat dels discos, temps en marxa i errors crítics dels últims set dies. Resum al final.»
Les comandes que acostuma a proposar són d’aquest estil:
Get-ComputerInfo -Property OsName, OsVersion, OsBuildNumber, CsTotalPhysicalMemory
Get-PhysicalDisk | Select-Object FriendlyName, MediaType, HealthStatus, OperationalStatus
Get-CimInstance Win32_OperatingSystem | Select-Object LastBootUpTime
Get-WinEvent -FilterHashtable @{LogName='System'; Level=1,2; StartTime=(Get-Date).AddDays(-7)} -MaxEvents 50
El resum està bé, però la feina comença després. Preguntes que valen la pena:
- «D’on treu
Get-PhysicalDiskelHealthStatus? És SMART? Què no detecta?» - «Aquest error de
diskamb ID 153 als esdeveniments, què indica exactament?» - «Per què
Get-WinEventamb-FilterHashtablei noGet-EventLog?» - «El
LastBootUpTimeés real si l’equip té l’inici ràpid activat?»
L’última és un bon exemple: amb l’inici ràpid, apagar no és reiniciar, i el temps en marxa del nucli pot ser de setmanes. Si l’assistent no ho menciona, preguntar-ho és el que separa un diagnòstic d’un llistat.
«Tinc espai?»
«Quant espai lliure tinc a cada volum? Si alguna unitat va justa, digues-me on se’n va l’espai, sense esborrar res.»
Get-Volume | Select-Object DriveLetter, FileSystemLabel, SizeRemaining, Size
Dism /Online /Cleanup-Image /AnalyzeComponentStore
La segona comanda (que necessita elevació) analitza el magatzem de components, el famós WinSxS. Aquí hi ha bones preguntes per fer:
- «Per què l’Explorador diu que
WinSxSocupa tant si bona part són enllaços durs?» - «Quina diferència hi ha entre
/StartComponentCleanupi afegir-hi/ResetBase? Què perdo amb/ResetBase?» - «Desactivar la hibernació per recuperar
hiberfil.sys, quins efectes té sobre l’inici ràpid?»
Fins aquí, zero canvis. Només dades i comprensió del sistema. Ja és més del que feia el CCleaner.
«Prepara un pla per optimitzar el sistema»
Aquí és on té sentit l’agent plan d’opencode, que explora i planifica sense modificar els fitxers del projecte. Les comandes continuen passant pels permisos que has configurat.
«Prepara un pla d’optimització per a aquest equip. Primer revisa; després dona’m propostes ordenades per impacte, amb el risc i la manera de desfer cadascuna. No executis cap canvi.»
Un pla raonable acostuma a incloure:
- Punt de restauració abans de res (
Checkpoint-Computer, amb elevació i la protecció del sistema activa). - Programes d’inici (
Get-CimInstance Win32_StartupCommand) i tasques programades de tercers. - Actualitzacions: Windows Update i programes (
winget upgradeper veure què té versió nova). - Integritat del sistema:
DISM /Online /Cleanup-Image /RestoreHealthi despréssfc /scannow, en aquest ordre. - Neteja del magatzem de components amb
/StartComponentCleanup. - Errors recurrents al registre d’esdeveniments i el seu origen.
Abans d’aprovar cada punt:
- «Per què DISM abans que sfc?»
- «Quina evidència tens que aquest programa d’inici afecta el rendiment?»
- «Com ho desfaig si surt malament?»
- «Per què no proposes un netejador de registre?» (Si el proposa, és bon moment per discutir-ho.)
Si l’explicació és vaga, no aprovis. Un model es pot equivocar amb molta seguretat, i obligar-lo a justificar cada pas és la manera més ràpida de detectar-ho.
Per què preguntar és el que importa
Amb un agent així, un tècnic pot fer dues coses:
- Aprovar-ho tot. L’equip queda bé i tu ets el tècnic de les 30 €, només que més ràpid.
- Fer-lo justificar cada pas. Aprens PowerShell de veritat, entens el CBS i el magatzem de components, i els teus diagnòstics milloren. El dia que no tinguis l’agent, en sabràs igual.
I hi ha un tercer benefici, si fas suport: pots ensenyar a l’usuari què li passava a l’equip. El valor ja no és el ritual, és l’explicació.
Normes de seguretat
- Terminal sense elevar per defecte. Les comandes que necessiten administrador les executes tu en un terminal elevat, després d’entendre-les.
- Punt de restauració abans de qualsevol canvi.
- Llegeix la comanda, no només l’explicació.
Remove-Item -Recurse,Set-ItemPropertyal registre o qualsevoliwr ... | iexsón motius per aturar-se. - Res d’«Allow always» en comandes que modifiquen l’estat.
- Dades de clients: no facis llegir perfils, documents ni navegadors, i tria un proveïdor de model amb unes condicions que puguis explicar al client.
- Instruccions en dades (prompt injection): l’agent llegeix text que no has escrit tu, com registres o fitxers. Per això cap comanda s’ha d’executar sense aprovació.
I les 30 €?
El ritual d’abans no era mala fe: era el que permetien les eines i el temps. Ara el diagnòstic és més ràpid i més complet, però el que fa la diferència és el mateix de sempre: entendre què passa i per què. L’agent fa la feina mecànica; preguntar continua sent feina nostra.