Informació del sistema LinuxInformáticaLinux

El nucli modular de Linux: mòduls i paràmetres d’arrencada

kernel


Una de les característiques més pràctiques de Linux és que el nucli (kernel) és modular: hi ha una part central que sempre està carregada i un munt de mòduls (controladors, sistemes de fitxers, protocols de xarxa…) que es poden carregar i descarregar mentre el sistema funciona, segons el maquinari i les necessitats de cada moment. En aquest post t’explico com està organitzat el nucli, com gestionar-ne els mòduls i com passar-li paràmetres en arrencar.

Com està organitzat

Linux és un nucli monolític modular: tot el codi del nucli s’executa en el mateix espai privilegiat, però una bona part es pot compilar com a mòdul separat. A l’arrencada hi intervenen tres peces:

  • La imatge del nucli (/boot/vmlinuz-…): la part central, amb el que cal per gestionar processos, memòria i maquinari bàsic.
  • Els mòduls (/lib/modules/<versió>/): fitxers .ko (sovint comprimits, .ko.xz o .ko.zst) que amplien el nucli i es carreguen quan calen.
  • L’initramfs (/boot/initrd.img-…): un petit sistema de fitxers temporal a la RAM amb els mòduls i les eines necessàries per muntar la partició arrel. No forma part del nucli, però hi va associat.

En un Raspberry Pi amb Debian 13, per exemple, hi ha prop de 1.900 mòduls disponibles, dels quals n’hi ha un centenar de carregats:

$ find /lib/modules/$(uname -r) -name '*.ko*' | wc -l
1905
$ lsmod | wc -l
108

Què fa el nucli

  • Inicialitzar el maquinari i arrencar el sistema.
  • Planificar els processos (repartir el temps de CPU).
  • Gestionar la memòria.
  • Controlar l’accés al maquinari a través dels controladors.
  • Gestionar l’entrada/sortida entre aplicacions i dispositius.
  • Implementar els sistemes de fitxers.
  • Aplicar la seguretat (permisos, aïllament entre processos, tallafoc).
  • Gestionar la xarxa.

La imatge del nucli a /boot

El nucli es guarda comprimit a /boot amb el nom vmlinuz-<versió>. Històricament hi havia dos formats: zImage, limitat a nuclis petits (uns 512 KB), i bzImage (big zImage, que no vol dir bzip2), sense aquest límit, que és el que es fa servir a x86. Avui la compressió pot ser gzip, xz, zstd, lz4… segons com s’hagi compilat:

$ file -L /boot/vmlinuz-$(uname -r)
/boot/vmlinuz-6.18.39+rpt-rpi-v8: gzip compressed data, max compression, from Unix, original size modulo 2^32 25373184

La versió segueix el format versió.revisió.pedaç (6.18.39: sèrie 6.18, pedaç 39), seguit d’un sufix que afegeix cada distribució (+rpt-rpi-v8 al Raspberry Pi, -amd64 o +deb13-amd64 a Debian, -generic a Ubuntu…).

Gestionar els mòduls

ComandaQuè fa
lsmodLlista els mòduls carregats, la mida i qui els fa servir
modinfo mòdulMostra la descripció, el fitxer, les dependències i els paràmetres d’un mòdul
sudo modprobe mòdulCarrega un mòdul amb totes les seves dependències
sudo modprobe -r mòdulDescarrega un mòdul (si no s’està fent servir)
modprobe --show-depends mòdulMostra què es carregaria, sense fer-ho

modprobe és la comanda que has de fer servir; les antigues insmod i rmmod treballen amb un sol fitxer i no resolen dependències.

$ lsmod | head -4
Module                  Size  Used by
tcp_diag               16384  0
inet_diag              20480  1 tcp_diag
veth                   36864  0

$ modinfo btrfs | grep -E '^(filename|description|depends)'
filename:       /lib/modules/6.18.39+rpt-rpi-v8/kernel/fs/btrfs/btrfs.ko.xz
description:    B-Tree File System (BTRFS)
depends:        raid6_pq,xor

Alguns mòduls no apareixen a lsmod perquè estan compilats dins del nucli: modinfo ho indica amb filename: (builtin).

Per fer canvis permanents:

  • Carregar un mòdul a cada arrencada: afegeix-ne el nom a un fitxer de /etc/modules-load.d/ (per exemple, /etc/modules-load.d/i2c.conf amb la línia i2c-dev). A Debian també serveix el fitxer clàssic /etc/modules.
  • Passar-li opcions o impedir que es carregui: crea un fitxer .conf a /etc/modprobe.d/ amb línies com options mòdul paràmetre=valor o blacklist mòdul.

Si el mòdul s’ha de carregar des de l’initramfs (per exemple, el controlador del disc arrel), recorda regenerar-lo després amb sudo update-initramfs -u.

Els paràmetres del nucli

En arrencar, el carregador d’arrencada passa al nucli una línia de paràmetres (kernel command line). Pots veure amb quins ha arrencat el teu sistema a /proc/cmdline. Un exemple típic d’un Debian en un PC:

$ cat /proc/cmdline
BOOT_IMAGE=/boot/vmlinuz-6.12.48+deb13-amd64 root=UUID=1b2c3d4e-5f60-4a7b-8c9d-0e1f2a3b4c5d ro quiet

La llista completa de paràmetres és a la documentació oficial del nucli i, resumida, a man 7 bootparam. Els més habituals:

ParàmetreQuè fa
root=Partició arrel (millor amb UUID= o PARTUUID=)
ro / rwMunta l’arrel en només lectura (fins que s’aplica /etc/fstab) o en lectura i escriptura
quietAmaga la majoria de missatges del nucli en arrencar
splashMostra una pantalla gràfica (Plymouth) en lloc dels missatges
debugMostra tots els missatges de depuració del nucli
init=Programa que s’executarà com a procés 1 en lloc de /sbin/init
initrd=Fitxer d’initramfs (normalment el posa el carregador d’arrencada)
maxcpus=Nombre màxim de CPU que s’activaran en arrencar
mem=Limita la memòria que farà servir el nucli
panic=NReinicia N segons després d’un kernel panic
systemd.unit=Target de systemd on arrencar (rescue.target, multi-user.target…)

Com canviar-los

Una sola vegada: al menú de GRUB, situa’t a l’entrada i prem e, afegeix el paràmetre al final de la línia que comença per linux i arrenca amb Ctrl+X (o F10). El canvi no es desa.

De manera permanent: no editis /boot/grub/grub.cfg (es regenera sol). Afegeix el paràmetre a GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT (o GRUB_CMDLINE_LINUX) a /etc/default/grub i regenera la configuració:

sudo nano /etc/default/grub
sudo update-grub                                  # Debian, Ubuntu
sudo grub2-mkconfig -o /boot/grub2/grub.cfg       # Fedora, RHEL

A Fedora i RHEL també pots fer servir sudo grubby --update-kernel=ALL --args="paràmetre". Al Raspberry Pi no hi ha GRUB: els paràmetres són en una sola línia al fitxer /boot/firmware/cmdline.txt.

Exemples pràctics

  • Mode de rescat (l’antic mode d’un sol usuari): afegeix systemd.unit=rescue.target. Per compatibilitat, systemd també accepta single, s o 1. Arrenca amb el mínim de serveis i et demana la contrasenya de root.
  • Shell directe sense init: init=/bin/bash arrenca directament un shell com a root, sense cap servei i amb l’arrel en només lectura (per escriure-hi, mount -o remount,rw /). És l’última opció per recuperar un sistema, per exemple si has oblidat la contrasenya de root. Per això és important protegir GRUB amb contrasenya en equips on altres persones tenen accés físic.
  • Veure tots els missatges: treu quiet i splash, i si cal afegeix debug, per diagnosticar on es queda penjada l’arrencada.
  • Resolució de la consola: l’antic vga=791 (1024×768 a 16 bits) només funciona en arrencar en mode BIOS. Amb els controladors gràfics actuals (KMS), es fa amb video=, per exemple video=1024x768.

Posts relacionats