Una de les característiques més pràctiques de Linux és que el nucli (kernel) és modular: hi ha una part central que sempre està carregada i un munt de mòduls (controladors, sistemes de fitxers, protocols de xarxa…) que es poden carregar i descarregar mentre el sistema funciona, segons el maquinari i les necessitats de cada moment. En aquest post t’explico com està organitzat el nucli, com gestionar-ne els mòduls i com passar-li paràmetres en arrencar.
Com està organitzat
Linux és un nucli monolític modular: tot el codi del nucli s’executa en el mateix espai privilegiat, però una bona part es pot compilar com a mòdul separat. A l’arrencada hi intervenen tres peces:
- La imatge del nucli (
/boot/vmlinuz-…): la part central, amb el que cal per gestionar processos, memòria i maquinari bàsic. - Els mòduls (
/lib/modules/<versió>/): fitxers.ko(sovint comprimits,.ko.xzo.ko.zst) que amplien el nucli i es carreguen quan calen. - L’initramfs (
/boot/initrd.img-…): un petit sistema de fitxers temporal a la RAM amb els mòduls i les eines necessàries per muntar la partició arrel. No forma part del nucli, però hi va associat.
En un Raspberry Pi amb Debian 13, per exemple, hi ha prop de 1.900 mòduls disponibles, dels quals n’hi ha un centenar de carregats:
$ find /lib/modules/$(uname -r) -name '*.ko*' | wc -l
1905
$ lsmod | wc -l
108
Què fa el nucli
- Inicialitzar el maquinari i arrencar el sistema.
- Planificar els processos (repartir el temps de CPU).
- Gestionar la memòria.
- Controlar l’accés al maquinari a través dels controladors.
- Gestionar l’entrada/sortida entre aplicacions i dispositius.
- Implementar els sistemes de fitxers.
- Aplicar la seguretat (permisos, aïllament entre processos, tallafoc).
- Gestionar la xarxa.
La imatge del nucli a /boot
El nucli es guarda comprimit a /boot amb el nom vmlinuz-<versió>. Històricament hi havia dos formats: zImage, limitat a nuclis petits (uns 512 KB), i bzImage (big zImage, que no vol dir bzip2), sense aquest límit, que és el que es fa servir a x86. Avui la compressió pot ser gzip, xz, zstd, lz4… segons com s’hagi compilat:
$ file -L /boot/vmlinuz-$(uname -r)
/boot/vmlinuz-6.18.39+rpt-rpi-v8: gzip compressed data, max compression, from Unix, original size modulo 2^32 25373184
La versió segueix el format versió.revisió.pedaç (6.18.39: sèrie 6.18, pedaç 39), seguit d’un sufix que afegeix cada distribució (+rpt-rpi-v8 al Raspberry Pi, -amd64 o +deb13-amd64 a Debian, -generic a Ubuntu…).
Gestionar els mòduls
| Comanda | Què fa |
|---|---|
lsmod | Llista els mòduls carregats, la mida i qui els fa servir |
modinfo mòdul | Mostra la descripció, el fitxer, les dependències i els paràmetres d’un mòdul |
sudo modprobe mòdul | Carrega un mòdul amb totes les seves dependències |
sudo modprobe -r mòdul | Descarrega un mòdul (si no s’està fent servir) |
modprobe --show-depends mòdul | Mostra què es carregaria, sense fer-ho |
modprobe és la comanda que has de fer servir; les antigues insmod i rmmod treballen amb un sol fitxer i no resolen dependències.
$ lsmod | head -4
Module Size Used by
tcp_diag 16384 0
inet_diag 20480 1 tcp_diag
veth 36864 0
$ modinfo btrfs | grep -E '^(filename|description|depends)'
filename: /lib/modules/6.18.39+rpt-rpi-v8/kernel/fs/btrfs/btrfs.ko.xz
description: B-Tree File System (BTRFS)
depends: raid6_pq,xor
Alguns mòduls no apareixen a lsmod perquè estan compilats dins del nucli: modinfo ho indica amb filename: (builtin).
Per fer canvis permanents:
- Carregar un mòdul a cada arrencada: afegeix-ne el nom a un fitxer de
/etc/modules-load.d/(per exemple,/etc/modules-load.d/i2c.confamb la líniai2c-dev). A Debian també serveix el fitxer clàssic/etc/modules. - Passar-li opcions o impedir que es carregui: crea un fitxer
.confa/etc/modprobe.d/amb línies comoptions mòdul paràmetre=valoroblacklist mòdul.
Si el mòdul s’ha de carregar des de l’initramfs (per exemple, el controlador del disc arrel), recorda regenerar-lo després amb sudo update-initramfs -u.
Els paràmetres del nucli
En arrencar, el carregador d’arrencada passa al nucli una línia de paràmetres (kernel command line). Pots veure amb quins ha arrencat el teu sistema a /proc/cmdline. Un exemple típic d’un Debian en un PC:
$ cat /proc/cmdline
BOOT_IMAGE=/boot/vmlinuz-6.12.48+deb13-amd64 root=UUID=1b2c3d4e-5f60-4a7b-8c9d-0e1f2a3b4c5d ro quiet
La llista completa de paràmetres és a la documentació oficial del nucli i, resumida, a man 7 bootparam. Els més habituals:
| Paràmetre | Què fa |
|---|---|
root= | Partició arrel (millor amb UUID= o PARTUUID=) |
ro / rw | Munta l’arrel en només lectura (fins que s’aplica /etc/fstab) o en lectura i escriptura |
quiet | Amaga la majoria de missatges del nucli en arrencar |
splash | Mostra una pantalla gràfica (Plymouth) en lloc dels missatges |
debug | Mostra tots els missatges de depuració del nucli |
init= | Programa que s’executarà com a procés 1 en lloc de /sbin/init |
initrd= | Fitxer d’initramfs (normalment el posa el carregador d’arrencada) |
maxcpus= | Nombre màxim de CPU que s’activaran en arrencar |
mem= | Limita la memòria que farà servir el nucli |
panic=N | Reinicia N segons després d’un kernel panic |
systemd.unit= | Target de systemd on arrencar (rescue.target, multi-user.target…) |
Com canviar-los
Una sola vegada: al menú de GRUB, situa’t a l’entrada i prem e, afegeix el paràmetre al final de la línia que comença per linux i arrenca amb Ctrl+X (o F10). El canvi no es desa.
De manera permanent: no editis /boot/grub/grub.cfg (es regenera sol). Afegeix el paràmetre a GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT (o GRUB_CMDLINE_LINUX) a /etc/default/grub i regenera la configuració:
sudo nano /etc/default/grub
sudo update-grub # Debian, Ubuntu
sudo grub2-mkconfig -o /boot/grub2/grub.cfg # Fedora, RHEL
A Fedora i RHEL també pots fer servir sudo grubby --update-kernel=ALL --args="paràmetre". Al Raspberry Pi no hi ha GRUB: els paràmetres són en una sola línia al fitxer /boot/firmware/cmdline.txt.
Exemples pràctics
- Mode de rescat (l’antic mode d’un sol usuari): afegeix
systemd.unit=rescue.target. Per compatibilitat, systemd també acceptasingle,so1. Arrenca amb el mínim de serveis i et demana la contrasenya deroot. - Shell directe sense init:
init=/bin/basharrenca directament un shell com aroot, sense cap servei i amb l’arrel en només lectura (per escriure-hi,mount -o remount,rw /). És l’última opció per recuperar un sistema, per exemple si has oblidat la contrasenya deroot. Per això és important protegir GRUB amb contrasenya en equips on altres persones tenen accés físic. - Veure tots els missatges: treu
quietisplash, i si cal afegeixdebug, per diagnosticar on es queda penjada l’arrencada. - Resolució de la consola: l’antic
vga=791(1024×768 a 16 bits) només funciona en arrencar en mode BIOS. Amb els controladors gràfics actuals (KMS), es fa ambvideo=, per exemplevideo=1024x768.