---

---

init és el primer procés que arrenca el nucli (kernel) quan s’engega Linux: sempre té el PID 1 i és el pare de tots els altres processos. S’encarrega d’engegar els serveis, muntar els discos, obrir les pantalles d’inici de sessió i, al final, d’apagar-ho tot ordenadament.

Durant anys, la comanda init (amb un número al darrere) també servia per canviar de nivell d’execució (runlevel): init 0 apagava, init 6 reiniciava, init 3 passava a mode text… Avui aquest sistema (SysV init) està obsolet: totes les distribucions principals (Debian, Ubuntu, Fedora, RHEL, Rocky, AlmaLinux, Arch…) fan servir systemd, i els nivells d’execució s’han substituït per targets. La comanda init N encara funciona, però només per compatibilitat.

Qui és init al teu sistema

$ ps -p 1 -o pid,comm,args
    PID COMMAND         COMMAND
      1 systemd         /sbin/init splash

$ ls -l /usr/sbin/init
lrwxrwxrwx 1 root root 22 /usr/sbin/init -> ../lib/systemd/systemd

El nucli executa /sbin/init, però en realitat és un enllaç a systemd. Quan escrius init des d’un terminal (és a dir, quan no és el PID 1), systemd passa els arguments a telinit, així que init 3 i telinit 3 fan exactament el mateix.

Sintaxi (heretada)

sudo init nivell

Dels nivells d’execució als targets de systemd

Nivell	Què era amb SysV init	Target de systemd	Comanda actual
0	Apagar	poweroff.target	systemctl poweroff
1, s, S	Monousuari (manteniment)	rescue.target	systemctl rescue
2, 3, 4	Multiusuari en mode text	multi-user.target	systemctl isolate multi-user.target
5	Multiusuari amb entorn gràfic	graphical.target	systemctl isolate graphical.target
6	Reiniciar	reboot.target	systemctl reboot

systemd manté els noms antics com a àlies, i ho pots comprovar:

$ ls -l /usr/lib/systemd/system/runlevel*.target
runlevel0.target -> poweroff.target
runlevel1.target -> rescue.target
runlevel2.target -> multi-user.target
runlevel3.target -> multi-user.target
runlevel4.target -> multi-user.target
runlevel5.target -> graphical.target
runlevel6.target -> reboot.target

Exemples amb systemd

Saber amb quin target arrenca el sistema (l’equivalent de l’antic nivell per defecte de /etc/inittab):

$ systemctl get-default
graphical.target

Fer que un servidor arrenqui sempre en mode text, sense entorn gràfic:

sudo systemctl set-default multi-user.target

Passar a mode text ara mateix, sense reiniciar (l’antic init 3). Compte: tanca l’entorn gràfic i tot el que hi tinguis obert.

sudo systemctl isolate multi-user.target

Entrar en mode de rescat per fer manteniment (l’antic init 1): s’aturen gairebé tots els serveis i normalment et demana la contrasenya de root.

sudo systemctl rescue

Veure quins targets estan actius ara mateix:

$ systemctl list-units --type=target
  UNIT                   LOAD   ACTIVE SUB    DESCRIPTION
  basic.target           loaded active active Basic System
  getty.target           loaded active active Login Prompts
  graphical.target       loaded active active Graphical Interface
  multi-user.target      loaded active active Multi-User System
  network-online.target  loaded active active Network is Online
...

Arrencar en un mode concret des del GRUB

Si el sistema no arrenca bé, pots triar el target abans que comenci: al menú del GRUB, prem e, afegeix al final de la línia que comença per linux una d’aquestes opcions i prem Ctrl+X:

• systemd.unit=rescue.target: mode de rescat (també funciona l’antic 1 o single).
• systemd.unit=multi-user.target: mode text (també 3).
• systemd.unit=emergency.target: mode d’emergència, encara més mínim que el de rescat.

Correccions respecte a la versió antiga d’aquest post

• single no és cap comanda: és un paràmetre del nucli que s’escriu al GRUB. Per entrar en mode de rescat des d’un sistema en marxa, systemctl rescue.
• Els nivells 3 i 5 no són «habituals amb systemd»: són conceptes de SysV init que systemd tradueix als targets multi-user i graphical.
• Per apagar i reiniciar, poweroff i reboot existeixen, però la forma recomanada és systemctl poweroff i systemctl reboot.

Comandes relacionades

• telinit: canviar de nivell d’execució (el que fa init quan l’executes tu).
• shutdown, reboot i halt: apagar, reiniciar o aturar el sistema.
• Init i systemd: diferències entre el sistema d’arrencada clàssic i systemd.
• La comanda init i el procés d’arrencada: més detalls sobre el paper del PID 1.
• L’arrencada del sistema a Linux: què passa des que engegues fins que veus el prompt.
• journalctl: consultar els registres de systemd.