Perquè és la meva llengua,
perquè no la vull perdre,
perquè és el que més em representa,
i perquè és alló que defineix la meva terra.
És la llengua en la que estimo,
la llengua en la que ric,
i la llengua en la que crido
tot el que sento i el que visc.
I penso ensenyar als meus fills
la llengua que per a mi defineix l’amor,
la llengua que a l’abril ens fa regalar flors,
i l’idioma que guarneix les paraules boniques amb el cor.
I és aquesta la meva forma d’expresar
la manera en la que estimo el meu idioma,
perquè mai hauria pogut estimar
més del que ho faig en català.
No m’agrada pensar
en que poc a poc aquesta llengua s’esvaeix,
i que tot el que somiem en aquest idioma
està mudant-se a d’altres que no signifiquen el mateix.
Perquè el català significa per a mi identitat,
significa voler lluitar,
significa passió
i significa llibertat.
Hem de seguir defensant,
que és l’idioma el més bonic que preservem,
i d’ara en endavant,
si és viu als nostres llavis mai el perdrem.
Blanca Lastera Sotoca